La discalcúlia és un dels problemes d’aprenentatge més freqüents en nens i nenes. Actualment, la prevalença d’aquest trastorn oscil·la entre el 3 i el 6 % en la població escolar. Una detecció primerenca és fonamental per establir la millor estratègia d’intervenció. Per això, en l’article d’avui t’expliquem què és la discalcúlia i quins són els seus símptomes principals. 

Què és la discalcúlia?

La discalcúlia és un trastorn del desenvolupament que afecta l’aprenentatge de les capacitats aritmètiques i matemàtiques. Popularment coneguda com la dislèxia matemàtica, aquesta patologia afecta la capacitat d’interpretació dels símbols numèrics i dificulta l’assimilació de coneixements aritmètics. 

Per tant, a la pregunta “què és la discalcúlia?”, podem respondre que es tracta d’una disfunció en les connexions neuronals que processen el llenguatge numèric. Aquest trastorn dificulta les funcions cerebrals que permeten el processament i l’accés a la informació numèrica. 

Quines són les característiques i els símptomes de la discalcúlia?

Un nen o nena amb discalcúlia confon els números i els signes. A més, té problemes seriosos per fer càlculs mentals i treballar amb abstraccions. Depenent del cas, els símptomes d’aquest trastorn es poden presentar de manera diferent i en diferents etapes del procés d’aprenentatge. No obstant això, per regla general, se sol detectar a l’etapa de preescolar, gràcies als símptomes següents: 

  • Dificultats per aprendre a comptar. 
  • Escriptura incorrecta dels números, tant en copiar-los com en un dictat. 
  • Problemes per reconèixer els símbols associats als números. 
  • Errors de forma i de so, com ara confondre les grafies i els noms dels números. 
  • Problemes a l’hora d’ordenar o seqüenciar números: repetir el mateix número, saltar-se’n un o diversos o no ser capaç de començar una seqüència pel número sol·licitat. 
  • Dificultat per reconèixer i classificar objectes per la forma i grandària. 

A mesura que els nens i nenes van creixent, aquestes dificultats es fan cada vegada més evidents i afecten, per exemple, les capacitats per fer operacions matemàtiques. Per això, una detecció primerenca és fonamental per oferir a l’alumnat els recursos educatius i les eines d’intervenció més adequades en cada cas. 

T’interessen els problemes d’aprenentatge i vols dedicar-te professionalment a l’educació infantil? Si estudies el cicle formatiu de grau superior d’Educació Infantil, podràs adquirir les competències necessàries per treballar com a educador o educadora en centres educatius, lúdics i culturals.