En els processos d’aprenentatge hi poden interferir causes emocionals, cognitives o sensorials. Com que no és fàcil diferenciar aquests factors, és important que els pares treballin en col·laboració amb els professors per poder atendre adequadament els alumnes amb necessitats educatives especials. A continuació, t’expliquem quins són els problemes d’aprenentatge més freqüents en nens. 

Els problemes d’aprenentatge més freqüents en nens

Són diversos els problemes d’aprenentatge en nens i adolescents que es poden detectar durant l’etapa de formació: 

  • Dislèxia. La dislèxia és un trastorn que provoca dificultat en la lectura. En una forma de dislèxia, el cervell modifica la seqüència d’informació que rep dels ulls. En una altra, la ment identifica correctament la paraula que veu, però té dificultats per relacionar-la amb el seu significat. Els nens amb dislèxia llegeixen més poc a poc i necessiten rellegir la mateixa frase diverses vegades per entendre-la. També presenten dificultats per expressar-se i comprendre el llenguatge oral. T’expliquem més coses sobre la dislèxia.
  • Disgrafia o agrafia. Consisteix en la dificultat per escriure i pot ser resultat de la dislèxia, d’un trastorn en la coordinació motora o d’una deficiència en la percepció visual. Els escrits de nens amb disgrafia acostumen a presentar moltes paraules il·legibles o mal escrites. Aquest problema afecta la lletra escrita, però no l’ortografia. 
  • Discalcúlia. La discalcúlia és una dificultat per fer càlculs matemàtics. En els casos més extrems, la discalcúlia pot fer que un alumne no aconsegueixi entendre ni els conceptes matemàtics més bàsics. 
  • Discapacitat de la memòria i el processament auditiu. Aquestes discapacitats inclouen la dificultat per comprendre i recordar paraules i sons. Els nens que pateixen aquesta discapacitat tenen problemes per recordar fragments importants dels discursos orals, especialment si s’utilitzen paraules complexes o frases molt llargues, es parla molt ràpidament o hi ha molt soroll de fons.  

De vegades, altres trastorns com el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) són considerats com un problema d’aprenentatge en nens quan, en realitat, no ho són. En el cas del TDAH, molts nens i adolescents amb aquest trastorn poden arribar a aprendre sense necessitat d’ajudes especials.