La neurociència i la psicologia evolutiva aporten informació de gran valor a l’Educació infantil. Des de #lanovaFP creiem que són dues disciplines que han de tenir-se en compte en la primera etapa de la psicologia infantil i desenvolupament cognitiu dels nens de 0 a 3 anys. Vegem en què consisteix cadascuna d’elles.

La neurociència i la psicologia infantil

La neurociència explica com aprèn i com es desenvolupa el cervell humà, també el dels nens. Entendre i conèixer la neurociència afavoreix l’aprenentatge, el desenvolupament i el creixement personal dels nens.

Per exemple, gràcies a la neurociència sabem que:

  • El procés d’aprenentatge involucra cos i cervell. Gatejar ajuda a connectar els dos hemisferis cerebrals.
  • Cada cervell i cada nen són diferents, i el seu procés d’aprenentatge també. Per això, cal acostar la informació als nens per mitjans diferents.
  • L’estrès i l’aprenentatge estan molt relacionats. Si el cervell s’estressa, es bloqueja el processament de la informació.
  • Explicar contes i històries als nens, ajuda a practicar l’empatia i a posar-se en la pell d’altres persones.
  • El nen petit utilitza de forma natural el mètode científic per conèixer el seu entorn.
  • Si adeqüem els mètodes d’ensenyament i el coneixement de la psicologia infantil a la realitat neurobiològica, estem garantint l’eficàcia del procés educatiu.

La psicologia evolutiva

La psicologia evolutiva fa referència als canvis que experimenten les persones al llarg de la seva vida. En aquesta línia trobem, per exemple, teories de desenvolupament com la teoria genètica de Piaget o el model ecològic de Bronfenbrenner.

Conèixer les diferents fases en què es desenvolupa el nen ajuden a l’educador a detectar possibles senyals d’alerta. Sempre, tenint en compte que cada nen o nena té el seu ritme de progrés. Per avaluar l’etapa infantil dels 0-3 anys, han d’evitar-se les comparacions, entendre la singularitat de cada nen i parar esment en el progrés individual.