El període actual de confinament és una gran oportunitat per educar a casa els nostres fills, ja que des que són ben petits hem densenyar-los a responsabilitzar-se de la seva pròpia cura i a col·laborar en les tasques domèstiques.  

El projecte educatiu de moltes escoles, com les que es basen en la pedagogia Montessori, dedica una àrea daprenentatge a la vida pràctica, és a dir, a les activitats quotidianes que els nens veuen fer als adults en el seu dia a dia. No es tracta que tota la responsabilitat daquestes tasques recaigui sobre ells, sinó doferir-los eines a la seva mida per eliminar ajudes innecessàries i reforçar-ne la confiança i lautonomia. 

Com educar a casa: tasques domèstiques segons l’edat

Aquesta taula pot servir com a orientació per educar a casa infants de 0 a 6 anys, tenint en compte que cada nen és diferent i que sempre hem dadaptar leducació a les capacitats i potencialitats individuals. 

Nens d’1 i 2 anys:

  • Llençar el bolquer a les escombraries. 
  • Portar la roba bruta al cove. 
  • Penjar la tovallola. 
  • Netejar-se la cara amb un tovalló. 
  • Rentar-se mans i cara, amb ajuda. 
  • Portar bolquers i tovalloletes. 
  • Portar labric i les sabates. 

Nens de 2 i 3 anys:

  • Desar les joguines. 
  • Parar taula. 
  • Plegar draps. 
  • Regar les plantes. 
  • Raspallar-se les dents, amb ajuda. 
  • Raspallar-se els cabells, amb ajuda. 
  • Estendre peces de roba petites. 
  • Vestir-se, amb ajuda. 

Nens de 4 i 5 anys:

  • Ficar i treure la roba de la rentadora. 
  • Preparar aperitius senzills. 
  • Desparar taula. 
  • Classificar el reciclatge. 
  • Rentar-se i vestir-se. 
  • Fer-se el llit. 
  • Aparellar mitjons. 
  • Netejar-se les sabates. 

Nens de 6 anys:

  • Ajudar a posar la rentadora. 
  • Plegar i desar roba. 
  • Pelar fruites i verdures, amb supervisió. 
  • Ajudar a preparar receptes senzilles. 
  • Buidar el rentaplats. 
  • Guardar plats i coberts nets. 
  • Rentar-se els cabells. 
  • Donar menjar a les mascotes, amb supervisió. 

La clau per educar a casa els nostres fills és anar-los donant petites responsabilitats i ser constants en el temps. Daquesta manera, aniran adquirint hàbits saludables que els beneficiaran a llarg termini. I recorda que el més important no és leficàcia amb què els nens facin aquestes tasques, sinó la interiorització daquests hàbits i laprenentatge de valors com ara la responsabilitat, la planificació i la col·laboració.