Dins de l’ampli ventall d’opcions que ofereix la integració social, trobem l’educació o la integració de persones sordes en la societat. És convenient conèixer les característiques i les diferències que hi ha entre la llengua de signes espanyola i els sistemes de comunicació signats.
Sistemes de comunicació visogestuals
La llengua oral és un sistema estructurat de signes sonors o auditius. En canvi, la llengua de signes espanyola, utilitza els sistemes visogestual. Aquests sistemes visogestuals són utilitzats per persones sordes o per persones que s’hi volen comunicar. A continuació, detallem les descripcions dels sistemes de comunicació signats principals.
- Llengua de signes: és la llengua oficial de les persones sordes i té regles gramaticals pròpies.
- Paraula complementada: és un sistema de comunicació que utilitza la lectura de llavis de cada paraula juntament amb un conjunt de complements manuals que no tenen significat lingüístic però que complementen les paraules.
- Dactilologia: és el sistema de comunicació més conegut i és el que representa l’alfabet mitjançant els dits de les mans.
- Oral signat: tracta el llenguatge seguint la gramàtica de la llengua oral, amb signes paraula per paraula i morfemes en signes per a marcar el plural o el gènere.
- Bimodal: és el sistema de comunicació que s’assembla més a la llengua de signes. Utilitza simultàniament paraules articulades i signes per a representar l’estructura sintàctica de la llengua oral. La paraula i el signe serveixen per a representar un mateix concepte. Es diferencia de l’oral signat en el fet que el bimodal signa majoritàriament paraules amb contingut semàntic, i l’oral signat ho fa amb totes les paraules de la llengua oral.
Malgrat el que molts puguin creure, la llengua de signes no és solament prendre l’estructura sintàctica de la llengua oral i substituir cada paraula per signes. Per exemple, en el sistema bimodal s’utilitzen dues modalitats lingüístiques, l’oral-auditiva i la visual-gestual. ¿Coneixes el sistema Bliss?
