La disgrafia i la disortografia són dos problemes d’aprenentatge que afecten l’expressió escrita. Tot i que un infant pot manifestar totes dues dificultats a l’hora d’escriure, es tracta de dos trastorns diferents, tant pel que fa a la simptomatologia com pel que fa al tractament. A continuació, t’expliquem quines són les diferències entre la disgrafia i la disortografia i quins símptomes ens poden ajudar a detectar-les. 

Quina diferència hi ha entre la disgrafia i la disortografia?

Abans de definir cada trastorn, podem dir que la diferència principal entre una persona amb disgrafia i una altra amb disortografia depèn de la llegibilitat de la lletra escrita: 

  • Una persona amb disgrafia té una lletra indesxifrable, tant en el traçat de la grafia com en la composició de l’escrit. 
  • Una persona amb disortografia pot escriure de manera llegible, però comet nombrosos errors ortogràfics. 

Símptomes de la disgrafia

La disgrafia es caracteritza per la dificultat o incapacitat de produir textos escrits de manera clara i ordenada. Els símptomes de la disgrafia es comencen a manifestar a partir dels sis anys i es poden dividir en dues tipologies diferents: 

  • Disgrafia motriu: l’infant presenta una posició incorrecta a l’hora d’escriure, fa servir el llapis de manera inadequada i escriu o molt de pressa o molt a poc a poc. 
  • Disgrafia específica: l’infant presenta una desviació en la percepció de les grafies. Això el porta a escriure lletres que són difícils de reconèixer, a més de cometre molts errors gramaticals i tenir problemes per organitzar el contingut en frases i paràgrafs. 

Símptomes de la disortografia

La disortografia es manifesta com la dificultat per transcriure paraules de manera correcta, seguint les normes ortogràfiques. Segons el grau d’afectació, les persones amb disortografia poden presentar alguns dels símptomes següents: 

  • Faltes d’ortografia. 
  • Omissió sistemàtica dels accents. 
  • Confusió en l’ús dels articles. 
  • Dificultat per lletrejar. 
  • Confusió de les lletres. 
  • Escriptura de paraules juntes. 
  • Distorsió en la relació entre paraula pronunciada i transcripció escrita. 

Un diagnòstic primerenc és fonamental per oferir a l’alumnat els recursos educatius més adequats per a cada cas. Per això, la col·laboració entre la família i el professorat és fonamental per a la detecció precoç de la disgrafia i la disortografia. T’interessen els problemes d’aprenentatge i et vols dedicar professionalment a l’educació infantil? Si estudies el cicle formatiu de grau superior d’Educació Infantil, podràs adquirir les competències necessàries per treballar com a educador o educadora en centres educatius, lúdics i culturals.