Parlar de les necessitats educatives especials és parlar d’un ventall ampli d’estudiants que requereixen una atenció específica i especialitzada al llarg de les diferents etapes de la seva formació. Al nostre país, el sector de l’educació topa amb dos obstacles principals a l’hora d’avançar en la integració d’estudiants amb aquesta mena de necessitats: la manca de recursos i la formació del professorat. 

Si t’interessa el sector de l’educació i has decidit dedicar-t’hi, cursa el cicle formatiu d’Educació Infantil. Aprendràs a desenvolupar i avaluar programes  educatius d’atenció a la infància i podràs treballar com a educador infantil en qualsevol mena de centre educatiu. 

Quin és el repte de les necessitats educatives especials?

Dislèxia, trastorn de l’espectre autista (TEA), síndrome de Down, trastorn per dèficit d’atenció (TDA)… les necessitats són tan múltiples com els recursos necessaris per a atendre-les. Per a afavorir la inclusió a classe d’aquests estudiants, cal fer una sèrie de canvis en els objectius i els continguts de les assignatures, però també en la metodologia i l’avaluació.  

Amb l’objectiu d’ajustar-se a les circumstàncies específiques de cada estudiant, cal posar en marxa les mesures següents: 

  • Una atenció personalitzada 
  • L’adaptació curricular corresponent 
  • Una gestió especialitzada dels problemes conductuals 

A Espanya, més del 75% dels estudiants amb necessitats educatives especials estudien en un entorn inclusiu. No obstant això, els suports i els recursos es van retallant a mesura que els estudiants avancen en les seves etapes formatives, fet que dificulta una inclusió correcta i completa.  

La importància d’un canvi de paradigma

Les metodologies participatives que aposten per no separar aquests estudiants de la resta de la classe beneficien tots els companys. Malauradament, la inclusió educativa encara ha de fer front als límits de la manca de recursos.  

Hi hauria d’haver un professor de suport a cada aula, però per a això cal un canvi de paradigma en el sistema educatiu. No és l’estudiant amb necessitats educatives especials el que s’ha d’adaptar al centre, sinó a l’inrevés. És l’única manera perquè pugui desenvolupar adequadament les seves capacitats.