Si t’interessa l’educació infantil, potser has sentit a parlar de la disciplina positiva. Aquest enfocament educatiu, que té el seu origen a la Viena del 1920 a través del doctor Alfred Adler, proposa una nova manera d’acompanyar els infants en la seva educació, basada en el respecte mutu, la connexió emocional, l’empatia i la col·laboració entre l’infant i el professional educador.
Si vols saber-ho tot sobre la disciplina positiva i com introduir aquest enfocament en la teva manera d’entendre i desenvolupar l’educació infantil, continua llegint.
Disciplina positiva: què és?
La disciplina positiva és un tipus d’enfocament educacional no pas basat en la correcció i la imposició, sinó en la connexió. Creant un vincle profund entre els infants, les famílies i els professionals educadors es busca criar l’infant en un espai amable, obert i sensible. A diferència dels mètodes tradicionals de càstig i recompensa, la disciplina positiva no té com a objectiu imposar ni corregir el comportament de la canalla. En lloc d’això, es busca desenvolupar estratègies i habilitats socials i emocionals amb un interès en el respecte i el sentit de la responsabilitat.
Els beneficis d’aquesta perspectiva educacional
Alguns dels beneficis i avantatges principals de la disciplina positiva són aquests:
- Els infants creixen més feliços, connectats amb el seu entorn i els seus éssers estimats, i desenvolupant un sentiment de pertinença sa.
- Té beneficis a mitjà i llarg termini, a diferència del sistema càstig-recompensa, que només funciona com a pegat temporal.
- Fomenta l’autonomia, el sentiment de responsabilitat, el sentit crític i la reflexió.
- Prevé comportaments erràtics i violents.
- Reconeix, valora i fomenta les capacitats individuals de cada infant.
Si t’interessen aquests i altres consells sobre educació, et convidem a donar un cop d’ull al cicle formatiu de grau superior d’Educació Infantil d’FP Jesuïtes, en col·laboració amb la UOC, i a aprendre, avui mateix, tot el que cal per acompanyar els més petits en la seva educació.
