El Govern d’Espanya vol ampliar el paper de la universitat i la formació professional superior. En l’informe Pla 2050, l’Executiu destaca la necessitat de promoure la formació contínua dels professionals per mantenir la competitivitat econòmica al nivell de l’entorn europeu.
Quins són els objectius del Govern en l’àmbit educatiu?
Per alinear-se amb la resta dels països europeus, Espanya necessita una població més formada tant en el mitjà com en el llarg termini. La formació contínua és l’única manera de garantir un creixement econòmic competitiu a escala global i desenvolupar amb èxit la transició ecològica. Per això, calen més graduats universitaris i més titulats en formació professional superior.
L’estudi Pla 2050 sosté que si fem les coses bé, als campus universitaris i els centres de formació professional del nostre país hi haurà tants estudiants per sobre dels 25 anys com per sota d’aquesta edat. En aquest sentit, l’informe proposa tres objectius específics que hem d’assolir en els pròxims 29 anys en el terreny educatiu:
- Reduir en almenys 25 punts el percentatge de persones que abandonen la formació sense obtenir almenys un títol de batxillerat o FP mitjà. És a dir, baixar del 40 % del 2018 al 15 % el 2050.
- Elevar el percentatge de població amb estudis universitaris de l’actual 26 % al 38 %.
- Passar d’un 11 % de professionals adults amb FP superior a un 17 %.
Una aposta ferma per la formació contínua
Segons les dades de l’informe, a Espanya més d’un milió de persones en edat de treballar veuran les seves competències desactualitzades cada any. Requalificar la població espanyola al nivell dels països europeus principals podria afegir dues dècimes anuals al PIB. Ara bé, per poder avançar en aquesta direcció, cal un canvi cultural en tres aspectes diferents:
- Un entorn que incentivi les persones més grans de 25 anys a continuar aprenent.
- Un marc laboral i cultural que faci que els ocupadors públics i privats recompensin el desig de formació contínua i implementin polítiques de conciliació.
- Una oferta formativa flexible que permeti satisfer aquesta necessitat.
Aquest canvi pot resumir-se en el fet que les universitats i els centres de formació professional s’han de convertir en llocs més atractius i acollidors per a tots els grups d’edat, és a dir, en espais més lligats a la formació contínua i més propers a les necessitats del mercat laboral.