La dislàlia és el trastorn de la parla més comú entre els infants més petits de cinc anys. Encara que no es tracta de cap problema crònic, una detecció primerenca i el suport d'un logopeda seran fonamentals perquè el tractament tingui èxit. En l'article d'avui t'expliquem què és la dislàlia, quins en són els principals símptomes i com l'hem de tractar.
Què és la dislàlia?
A diferència d'altres trastorns comuns en la fase de creixement, com la dislèxia infantil, la dislàlia no es considera un problema d'aprenentatge, sinó un trastorn de la parla. Es tracta d'una alteració en l'articulació o la dicció correcta de certs fonemes que provoca la incapacitat per pronunciar adequadament els sons d'algunes paraules. La dislàlia pot ser de quatre tipus:- Simple: incapacitat de pronunciar un fonema.
- Múltiple: incapacitat de pronunciar dos fonemes o més.
- Afí: incapacitat de pronunciar tots els fonemes que utilitzin el mateix punt d'articulació.
- Generalitzada: incapacitat de pronunciar tots els fonemes.
Símptomes i causes de la dislàlia
Mentre que les causes de la dislèxia solen ser neurològiques, els motius que provoquen la dislàlia poden ser més variats:- Causes funcionals: tenen a veure amb un mal ús o funcionament de l'aparell fonador.
- Problemes auditius: quan l'infant no hi sent bé, sol aprendre incorrectament alguns fonemes.
- Causes orgàniques: de vegades són petites malformacions o defectes en els òrgans que intervenen en la parla els que provoquen aquest trastorn.
- Omissió de lletres.
- Addició de lletres.
- Substitució incorrecta d'uns fonemes per uns altres.