Dins de l’ampli ventall d’opcions que ofereix la integració social, trobem l’educació o la integració de persones sordes en la societat. És convenient conèixer les característiques i les diferències que hi ha entre la llengua de signes espanyola i els sistemes de comunicació signats.
Sistemes de comunicació visogestuals
La llengua oral és un sistema estructurat de signes sonors o auditius. En canvi, la llengua de signes espanyola, utilitza els sistemes visogestual. Aquests sistemes visogestuals són utilitzats per persones sordes o per persones que s’hi volen comunicar. A continuació, detallem les descripcions dels sistemes de comunicació signats principals.- Llengua de signes: és la llengua oficial de les persones sordes i té regles gramaticals pròpies.
- Paraula complementada: és un sistema de comunicació que utilitza la lectura de llavis de cada paraula juntament amb un conjunt de complements manuals que no tenen significat lingüístic però que complementen les paraules.
- Dactilologia: és el sistema de comunicació més conegut i és el que representa l’alfabet mitjançant els dits de les mans.
- Oral signat: tracta el llenguatge seguint la gramàtica de la llengua oral, amb signes paraula per paraula i morfemes en signes per a marcar el plural o el gènere.
- Bimodal: és el sistema de comunicació que s’assembla més a la llengua de signes. Utilitza simultàniament paraules articulades i signes per a representar l’estructura sintàctica de la llengua oral. La paraula i el signe serveixen per a representar un mateix concepte. Es diferencia de l’oral signat en el fet que el bimodal signa majoritàriament paraules amb contingut semàntic, i l’oral signat ho fa amb totes les paraules de la llengua oral.