Com més gran és la desigualtat en la distribució dels recursos, més difícil és mantenir una societat cohesionada. A continuació t‘expliquem en què consisteix l‘exclusió social i analitzem les estratègies que garanteixen la inclusió social de les persones en situació de desigualtat. 

Què és l’exclusió social?

L‘exclusió social és la manca de participació de determinats sectors de la població en la vida cultural, econòmica i social a causa de la manca de recursos, drets i capacitats bàsiques. Es tracta d‘un fenomen estructural molt complex en què intervenen tres eixos interrelacionats:  

  1. Eix econòmic. Es refereix a les possibilitats de participació dels individus en la producció i el consum. 
  2. Eix polític. Fa referència a l‘accés efectiu a la participació política i social, així com a les prestacions i els serveis de protecció social. 
  3. Eix social-relacional. Està determinat per la presència o la inexistència de xarxes socials de suport. 

Inevitablement, les dificultats que apareixen en un dels tres eixos incideixen també en els altres àmbits. Per això parlem, per exemple, d‘exclusió sociolaboral, perquè els mecanismes d‘exclusió laboral estan estretament relacionats amb la resta de factors que determinen l‘exclusió social.  

Quins són els mecanismes d’inclusió social principals?

Els estats del benestar tenen el compromís de lluitar contra l‘exclusió social i garantir una cobertura mínima de les necessitats bàsiques, mitjançant polítiques que permetin a totes les persones la integració en la vida econòmica, social i cultural. Les eines tradicionals d‘inclusió social es divideixen en tres mecanismes: 

  1. L‘educació i la socialització. Es basa a preparar els ciutadans per a la vida en societat i té a veure tant amb les capacitats personals com amb l‘educació rebuda. Durant la infància i l‘adolescència, la família té un paper essencial en aquest procés de socialització. 
  2. La incorporació al mercat laboral. La inclusió per activació laboral és la política més comuna en l‘estat del benestar. Consisteix en el fet que les persones que treballen, com que paguen els impostos, tenen cobertes les necessitats bàsiques, i l‘accés a prestacions i serveis en moments de necessitat. 
  3. Les polítiques socials. Són els programes i les ajudes específicament adreçats a persones amb dificultats i col·lectius en situació de desigualtat.  

Segons l‘Informe FOESSA sobre exclusión y desarrollo social en España 2019, l‘Estat espanyol és el país de renda alta amb un índex més elevat de pobresa de la Unió Europea. Per aconseguir la inclusió social dels sectors més desfavorits, els experts proposen repensar noves polítiques de protecció social i desenvolupar un projecte articulat entre els recursos públics i els privats de què disposem com a societat.