L’adquisició del llenguatge en els infants amb discapacitat cognitiva o intel·lectual és diferent de l’adquisició del llenguatge de la resta de nens i nenes. Aquests infants pateixen un desfasament entre el desenvolupament físic, el desenvolupament mental i el ritme en què aprenen a comunicar-se. Tenen, doncs, més dificultats i més lentitud a l’hora d’aprendre a comunicar-se. És per això que en la integració social d’aquests nens i nenes s’empren estratègies diferents, com la comunicació bimodal, per a millorar la comunicació i facilitar l’accés a la parla. Vegem en què consisteix.

Integrar per a un aprenentatge més ampli

La comunicació bimodal se serveix de qualsevol programa per a millorar la comunicació i potenciar l’accés a la parla que combina l’ús de signes manuals amb el llenguatge oral. És la forma de comunicació, doncs, que empra de manera paral·lela la parla i els signes manuals per a ajudar a visualitzar les paraules que es fan servir.

El seu objectiu principal és accelerar l’aparició del llenguatge oral en els infants amb discapacitat cognitiva o intel·lectual. Això s’aconsegueix amb una integració social i afectiva més bona, que també els ajudarà a avançar els aprenentatges. Això és molt important per a ells, perquè pateixen un desfasament entre l’edat i les capacitats d’ús del llenguatge oral, i això pot ser perjudicial per al seu desenvolupament.

Per què els signes ajuden a comunicar-se?

La comunicació signada té avantatges respecte al llenguatge oral a l’hora de comunicar-se:

• El signe representa un concepte de cop. En canvi, la paraula es compon de petits fonemes que s’expressen en una seqüència temporal; per tant, és més complexa.
• La comunicació per mitjà de signes és més fàcil de recordar, perquè cada signe està relacionat, generalment, amb la forma de l’objecte o l’ésser al qual fa referència; per exemple, un cotxe, una casa, una persona que dorm…
• La comunicació signada, per a un infant, és més fàcil de repetir o d’imitar, perquè és merament visual.
• La memòria visual i cenestèsica és de més qualitat que la memòria auditiva i temporal en els infants amb discapacitat intel·lectual.
• En la comunicació signada cal tenir menys habilitat motora que la que es requereix per als patrons articulatoris, i és més fàcil d’executar per a la majoria de nens amb discapacitat intel·lectual.

A més de tot això, els signes manuals són un recurs gairebé natural, ja que s’hi recorre quan la nostra comunicació no flueix prou, i a més a més és una comunicació ràpida, que no necessita cap suport o material complementari.